L’Espai i el Temps
La cosmovisió global del món es farà en funció i en relació a les coordinades de l’espai i temps. Vivim en un context on es construeixen esquemes d’espai i temps de manera espontània i a partir de l’experiència. Amb l’adquisició d’aquestes esquemes anem adquirint el bagatge cultural.
L’objectiu d’aquest seminari ha estat treballar l’Espai i el Temps dins les Ciències Socials.
El TEMPS és relatiu i n’hi ha de molts tipus; temps històric, temps biològic, temps metodològic, temps quotidià... Dins l’àrea d’Educació Infantil podem treballar la construcció del bagatge cultural del temps a partir de les rutines, les experiències i les imatges. És important no crear incoherències i transmetre un llenguatge rigorós perquè puguin adquirir esquemes adequats. Per evitar errors i esquemes inadequats haurem d’utilitzar criteris científics a l’hora d’explicar històries o contes.
Per tal de que els infants adquireixen el concepte de temps de manera funcional i significativa és important transportar-los i fer un viatge en el temps per tal que adquireixin els esquemes adequats. Els infants han de poder viure com es vivia abans, com es cuinava abans, com es feia el pa, com es vivia... S’ha d’experimentar l’abans, l’ara i el canvi per agafar consciència del factor temps i entendre la societat dinàmica i de constant canvi en la que vivim.
Una proposta d’activitat és treballar el temps a partir d’un rellotge a l’aula tot fent reflexions del tipus: “Ha dur molt aquesta activitat? Ha passat molt de temps?”. Donar-li’s la mesura i llençar preguntes per tal d’establir connexions entre la mesura objectiva i la percepció.
El concepte D’ESPAI s’adquireix a partir de la experiència i la comparació. La comparació és bàsica per identificar i qualificar els llocs. Amb els infants treballarem l’espai a partir de les preguntes “per què?”, “ per què passava?”, “i ara?”. Els infants ordenen l’espai no conversen l’escala, fan abstraccions per poder representar allò que és més important per ells. És important estimular-los i saber en quin moment podem intervenir.
Propostes d’activitats relacionades amb espai: Una primera proposta seria un treball a partir de la història dels topònims. Per exemple; “Que vol dir Pau?” o “O que vol dir Àsia?”. Darrere dels noms hi ha moltes histories, i és una oportunitat de recerca amb ells.
Una segona proposta seria jugar a deduir a partir de coses concretes (una paraula). El mestre haurà d’acompanyar durant el procés de deducció.
Per dur a terme un bon treball d’espai i temps dins les aules, hem d’ajudar als infants a desenvolupar les diferents capacitats:
- Hem d’ajudar als infants a tenir capacitat d’abstracció.
- Hem de potenciar la capacitat de comunicació. Els infants tenen necessitat d’expressar per comunicar.. El llenguatge de la graficitat el portem incorporat en la nostra capacitat humana
- És recomanable tenir un racó d’espai i temps
Racó d'Espai i Temps
2 de Desembre del 2011
Les pràctiques docents i el disseny curricular
Els centres educatius són un bon espai per a donar eines i recursos per a fomentar la creativitat, l’expressió emocional i plantejar nous paradigmes.
El currículum d’Educació Infantil és una eina racional i organitzada dels elements que integren aquest procés educatiu. La funció del currículum és de codi normatiu, és obert i fa responsable als propis docents de la qualitat de l’educació i de les diferents activitats i metodologies que s’utilitzen dins l’aula.
Treballar el medi a l’Educació Infantil es considera una oportunitat per desenvolupar les capacitats dels infants. El currículum especifica que la tasca dels docents ha d’estar dirigida a la integració de l’alumnat dins l’entorn, fent-lo partícep per comprendre’l, i preparant-lo per la visió d’un món ampli i heterogeni. Això, ajudarà als infants assentar les bases per futurs aprenentatges socials i fomentarà la capacitat d’actuar a favor del medi.
Per crear activitats funcionals que fomentin aquests aspectes, els docents posen en joc tres tipus de currículum; el currículum ocult, el currículum oficial i el currículum pràctic.
Tots tres van lligats i podem dissenyar les activitats a partir de qualsevol d’ells.
Exemple: Si un projecte neix a partir d’una decisió de cicle, com pot ser celebrar el Nadal d’una manera concreta, partirem del currículum ocult. Si decidim treballar-lo a partir d’un recurs concret, com pot ser la gimcana, partirem d’un currículum pràctic i si partim d’un dels objectius del currículum partirem del currículum oficial.
A mode de reflexió podria dir que en l’àmbit formatiu, les pràctiques d’educació infantil no han variat gaire durant els últims anys, i encara és comú que molts docents i centres educatius continuïn ensenyant tal com ho feien antigament i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica.
Una eina com la Gincama que vam dur a terme a la universitat, es considera un bon recurs didàctic, ja que està dissenyada a partir d’un currículum pràctic i en funció als continguts treballats i els interessos i coneixements previs dels alumnes.
La Institució Educativa SEK i la fundació per la Comprensió Pública de la Ciència d’Eduard Punset, aplicaran un projecte sobre intel·ligència social i emocional dins les aules. Aquest projecte es basa en un procés sofisticat, caracteritzat per tres objectius; ensenyar als infants a focalitzar l’atenció, a treballar la solució creativa de conflictes de manera cooperativa i per últim gestionar les emocions
11 de Novembre del 2011
Quina societat volem?
Durant la classe magistral d’avui ens hem centrat a trobar resposta al panorama caòtic en el que ens hem trobat aquest matí a la universitat, després de la celebració de la Festa Major. Relacionant-ho amb el camp de les ciències socials hem buscat respostes tot fent una remuntada i una visió general als canvis d’estructura que ha patit la nostra societat.
Actualment vivim en una societat que ha fet un gran canvi d’estructura, ens trobem dins d’una societat de “realitat líquida”, d’estructures dinàmiques i amb visió de present. La societat del S.XXI es caracteritza per ser una societat que viu el present, una societat en la que es gestiona el present sense preocupació de futur i amb manca de sentiment de comunitat “de l’ara i l’aquí” . En ella, no existeixen les repercussions futures, és a dir, trobem també una manca d’alteritat.
En la nostra societat democràtica existeix una manca de control social. Dins d’aquesta manca de control social les minories que no tenen autocontrol, troben en festes com aquestes de rituals prohibits, l’escenari perfecte per trencar barreres de prohibició, tot deperdiciant la nostra comunitat. Podem reflexionar i veure com el caos que trobem avui a la universitat és una conseqüència negativa d’una societat en transició caracteritzada per la pèrdua de la consciència comunitària.
Per evitar aquests desastres, un dels objectius de les ciències del medi social és generar en els infants un esperit crític, esperit de canvi. Per fer-ho haurem de treballar a partir de d’experiències funcionals, dels límits, de les identitats i de les relacions que establim.
Una bona manera de treballar-ho seria a partir d’un projecte de ciutadania. Aquest tipus de projectes construeixen la formació de persones capaces de conviure en un pla d'igualtat, des del profund respecte a la diferència, en una societat que s'ha definit com a complexa i líquida. Una societat on les exigències del coneixement, l'ús i l'abús de la informació, el consumisme i els desequilibris econòmics i ecològics, la mobilitat accentuada i el canvi constant esdevenen quotidians. En aquest marc social es fa cada cop més necessari construir conjuntament nous espais de ciutadania i afrontar, amb creativitat i responsabilitat, els inevitables conflictes que se'n deriven.
Conseqüències de la Festa Major.
El fantàstic món dels contes
La narració és un recurs que permet a l’infant desenvolupar la fantasia, la imaginació, la sensibilitat i l’adquisició de la llengua, a l’hora proporciona multitud d’informació i recursos per al desenvolupament de la creativitat, un valor molt cotitzat dins la nostra societat.
Quins són els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de narrar histories als més petits?
Per narrar contes cal tenir en compte unes sèrie d’aspectes i consideracions. Destaquem el suport de les imatges, ja que facilita el seguiment de la narració, les pauses i els silencis, la gestualitat, la vocalització i l’ambientació musical.
Quines capacitats i competències es treballen amb el conte?
Els contes transmeten missatges i valors que desperten en els infants una actitud curiosa, activa i creativa. El paper del narrador és decisiu per endisar-los en el món dels conte i és essencial crear un ambient de proximitat i confiança per tal que el trasllat d’informació sigui afectiu. Si comentem els contes amb els infants , afavorim el que es llegeix i a l’hora que es desenvolupa el plaer per la lectura i el valor estètic pels contes.
Des del punt de vista de l’alumnat, el desenvolupament pel gust dels contes orals augmentarà les seves capacitats per interaccionar amb l’entorn social. A més, es desenvoluparà la capacitat per explicar oralment contes i situacions de la seva vida quotidiana.
En relació a les competències bàsiques, al treballar la creativitat es contribueix principalment a la consecució de la competència lingüística, a la competència d’aprendre a aprendre i a la competència cultural i artística.
En conclusió la narració és un recurs que s’usa des que els infants són petits, la podem considerar una competència que uneix totes les edats.
A continuació adjunto un article que ens parla sobre com podem accelerar el procés d'aprenentatge a partir dels contes. http://noticiadesalud.blogspot.com/2011/02/los-ninos-que-quieren-oir-muchas-veces.html
23 de Setembre del 2011
El paper dels docents
La societat en la que vivim resideix en món complex, vivim en un món en xarxa, dominat per la comunicació en el que és complicat o gairebé impossible entendre tot el que ens rodeja a partir d’una única perspectiva.
Perquè els infants agafin consciència i puguin arribar a comprendre el món on viuen és necessari conèixer les diferents teories educatives, que ens serviran com a eines per entendre com es construeix el coneixement dels infants.
Els docents han de buscar estratègies d’ensenyament que facilitin l’aprenentatge. Així doncs les maneres de fer dels docents tindran grans repercussions sobre com els infants entenen el món. Els infants no són una tabula rassa, parteixen d’idees que ells mateixos han extret, han sentit, hipòtesis que han creat... Els docents a partir del que els infants saben, a partir dels coneixements previs, han de crear connexions i vincles per aconseguir els nous objectius d’aprenentatge i construir o reconstruir el coneixement. Cal Tenir el compte els ritmes d’aprenentatge, les necessitats de cada alumne i fomentar els aprenentatges individuals. L’infant aprèn si se’l fa partícep a les accions, és essencial que el paper de l’infant sigui actiu.
L’acció docent a més, ha d’anar vinculada a una bona actitud. Ha d’haver-hi respecte per a tot allò que ens envolta, curiositat, empatia, solidaritat, curiositat, esperit crític a partir d’una concepció de la realitat per així poder-la qüestionar. Per tenir una concepció de la realitat hem de potenciar activitats per tal d’aprendre a observar, analitzar, interpretar, argumentar i posicionar-nos per arribar a acords. L’actitud docent ha d’evitar prejudicis, eliminar etiquetes I carregues negatives , evitar problemàtiques que puguin afectar la tasca educativa tot afavorint el reforç positiu, la igualtat i l’atenció a la diversitat per tal de caminar el progrés cap a la igualtat.
El currículum d’Educació Infantil actua com a marc i pauta davant les diferents accions educatives que es duen a terme dins l’alumne. Perquè aquestes accions siguin significatives i efectives, ha d’existir una coherència entre allò que els continguts, les pràctiques, les cosmovisions i les creences del docent. A continuació veiem algunes finalitats sobre l’àrea de coneixement del medi social dins del currículum d’infantil;
- Fomentar el respecte i la sostenibilitat
- Desenvolupar el pensament crític davant del món
- Prendre consciencia, conèixer el món on es viu
- Entendre d’on venim per saber cap a on anem
- Despertar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions
- Fomentar l’autonomia
- Fomentar la solidaritat i justícia
16 de Setembre del 2011
Durant la primera magistral “Fonaments i perspectives de la intervenció educativa a l’educació infantil en l’àrea de la descoberta de l’entorn des de les ciències socials”, hem pogut fer un petit tast sobre els eixos més importants dins les ciències socials.
A partir de 5 imatges hem donat pas a diferents reflexions que han servit a l’hora com a breu introducció de l’assignatura. Hem començat parlant del món actual, un món caracteritzat per la “societat de la comunicació, dominat per les xarxes socials i on l’educació hi té un gran pes. La importància de les xarxes ens ha de fer veure una perspectiva diferent sobre com aprendre a treballar la informació, a saber-la gestionar-la i a l’hora a saber-la tractar.
La comunicació en xarxa ens ha d’aportar nous recursos per poder aconseguir noves perspectives metodològiques i noves maneres de fer. Si els recursos que rebem són eficients podrem aconseguir una bona formació. Tenir la informació a l’abast ens facilita el contacte directe amb el món actual Però per arribar a ser una bona societat de la comunicació encara ens queda molt feina.
Un tema a treballar som nosaltres, els propis individus, cal un treball basat en valors, principis i consciencia social. La societat necessita tècniques i eines per crear individus crítics, i és aquí on els futurs docents tenim una gran tasca per dur a terme.
Un tema a treballar som nosaltres, els propis individus, cal un treball basat en valors, principis i consciencia social. La societat necessita tècniques i eines per crear individus crítics, i és aquí on els futurs docents tenim una gran tasca per dur a terme.
"Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai formatiu per repensar el paper de les informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges"
Adjunto un article d’interès sobre la virtualitat en els processos d’ensenyament-aprenentatge.