Ciències naturals

2 de Desembre del 2011

El Currículum en relació a l’Àrea de Descoberta de l’entorn

Currículum del segon cicle d’Educació Infantil, específica  l’Àrea de Descoberta de l’entorn com aquella àrea que ha d’ajudar als infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d’ells mateixos com a persones amb capacitat d’aprendre i amb recursos per emprendre reptes. L’aprenentatge depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat d’ocasions que hagin tingut per dur-lo a la pràctica. Les situacions de vida diària en proporcionen moltes, però cal que l’escola asseguri per a tots els infants experiències prou riques i que els acompanyi en els aprenentatges, impulsant el plantejament d’interrogants, encaminant la resposta a les seves preguntes, oferint materials, recursos i estratègies que ajudin a través dels llenguatges a connectar i fer conscients les experiències viscudes.

El medi ambient és un espai ric en experiències i oportunitats on es poden treballar les 4 capacitats que cita el currículum; Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, Aprendre a pensar i a comunicar, Aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món.).

 Arca, M i Mazzoli, P (1990) en l’article “Fer, parlar, entendre. Educació científica a nivell de pre-escolar” ens explica que pels infants entendre com funciona el món on vivim, adonar-se de les coses, saber intervenir-hi apropiadament recolzant-se en el saber i en l’experiència dels altres suposa una condició necessària per la vida. Així doncs, és imprescindible crear espais i oportunitats en les que es puguin treballar aquests aspectes. Per garantir l’èxit en les programacions de les activitats haurem de seguir la següent metodologia:

En primer lloc escollir cal escollir quin dels 3 àmbits temàtics es treballaran a partir d’un aprenentatge significatiu; l’àmbit dels materials, on podem treballar el canvi químic i de la matèria, l’àmbit de la vida, on podem treballar els fenòmens dels éssers vius a nivell d’entorn i medi o per últim l’àmbit del moviment.  Un cop escollit l’àmbit temàtic haurem d’escollir els continguts i els conceptes claus que treballarem, que ens ajudaran a organitzar l’experiència i el pensament.  Un cop escollits els continguts, haurem de seleccionar el procediment que volem dur a la pràctica, la manera de fer, els processos i les tècniques. I per últim haurem de tenir en compte els continguts de comunicació (interacció a l’aula i les TIC), els continguts de representació (el llenguatge que utilitzarem) i per últim per actituds i els valors que treballarem (en relació a l’ interacció amb el món, en relació amb la ciència com a activitat social, o en relació amb la interacció a l’aula).

Us presento aquí una experiència personal  molt enriquidora realitzada durant l’estància a pràctiques

Infants d’una aula de P4 treballen amb aigua i maicena
Àmbit temàtic	Àmbit dels materials (Aigua i maicena)
Fenomen	Treballarem el canvi químic, com interaccionen els materials entre si.
Contingut. Conceptes claus	El canvi de l’estat de la matèria: Sòlid i  líquid. Dimensió temporal: Què ha passat ara? I abans? Relació.
Procediment: Processos i tècniques	Treball a partir de l’experimentació. Els infants per parelles compten amb un bol, maicena i aigua. A partir d’aquí porten a terme els següents experiments: - Barregen maicena i aigua - Què passa? I si fem pressió? Què passa? Els infants han d'observar el canvi d'estat de líquid a sòlid. La barreja es convertirà en sòlida si apliquem pressió. em pressió? Què passa? Si fan pressió, observaran com el que abans era líquid,  Conclusions: Això és degut a que les partícules d’aigua penetren en els grans de midó quan pressionem.
Comunicació	El diàleg és clau. La competència lingüística desenvolupa de manera més eficaç el mode de remetre la realitat. Les paraules serveixen per a tornar explícit allò que l’experiència i la percepció han fet cognitivament accessible.
Representació	Construirem un mural entre tots els infants on a partir de fotografies observarem els passos que s’han seguit durant l’activitat.
Valors i actituds	En aquesta activitat s’ha treballat la motivació, l’interès i la curiositat davant els canvis. I la capacitat d’interaccionar amb els companys i respectar el material.

11 de Novembre del 2011

Sostenibilitat i escola

Durant la classe magistral d’avui hem tingut el plaer d’escoltar un tast del treball que dur a terme la Rosa Maria Tarín sobre educació ambiental dins les escoles bressol. La conferència portava el títol: “Trencant barreres per avançar cap a la sostenibilitat: El paper de l’escola bressol”.

Des d’una perspectiva constructivista, les escoles bressol són un punt fonamental per començar a treballar el model de ciutadans que volem, ja que és en aquesta etapa on hi ha una gran implicació per part de tota la comunitat educativa. Per altre banda, quan parlem de sostenibilitat i educació ambiental ens referim tal i com diu Neus Sanmartí, a la capacitació per a l’acció conscient, tant individual com col·lectiva en favor del món sostenible. Si volem treballar l’educació ambiental dins les escoles haurem de reflexionar sobre dos aspectes concrets;  els espais d’interacció i els contextos d’acció.

Davant els espais interacció, com a futurs educadors  haurem d’entrellaçar quatre aspectes essencials; els coneixements, les estratègies, les actituds i les cosmovisions. Per treballar l’educació ambiental amb aquests 4 aspectes i de manera coherent serà necessari treballar a partir de la diversitat; amb projectes i activitats significatives, propostes de resolució múltiples en les que cada infant tingui llibertat per ser ell mateix. A més haurem de crear espais on es treballi la creativitat, l’autonomia i la valoració individual, afavorint l’intercanviï entre iguals. L’infant quan es sent valorat i troba sentit a allò que fa, apareix la motivació i l’interés, que seran el motor de l’aprenentatge. Un recurs molt bo per treballar tots els aspectes anomenats anteriorment és el joc exploratori, la manipulació i l’experimentació són essencials per obtenir informació sobre els materials, afavoreix l’aparició d’hipòtesis en acció. Si treballem amb materials naturals, estarem a l’hora oferint estímuls, potenciant les percepcions, viure i veure processos de canvi i afavorint la creativitat i la imaginació.

Per altre banda, davant els contextos d’acció, caldrà moure’n 4; l’organització i participació per part de tota la comunitat educativa, establir lligams entre les propostes i el currículum i les seves respectives àrees, gestionar la sostenibilitat dels recursos i del centre i per últim, la implicació en l’entorn a través d’accions de millora i dinamització local.

Tot i que malauradament encara hi han moltes escoles que treballen com diu la Montserrat Pedreira, des d’una perspectiva d’anorèxia pedagògica, cal temps per parar-nos a reflexionar davant les pràctiques que es duen a terme dins l’escola i aconseguir el canvi. Per aconseguir-lo és imprescindible comptar amb un equip docent cohesionat que es reconegui com a motor de canvi, un entramat de valors consensuats i construïts col·lectivament a l’escola i la capacitat i les habilitats adequades per potenciar i gestionar la diversitat com a riquesa. Per crear tot això cal temps, temps per pensar, provar, compartir i reflexionar.

14 d'Octubre 

               Una escola infantil per un món més sostenible 

“El meu desig per protegir la terra és...”.  L’educació és un treball de desitjos. El món dels desitjos esta relacionat amb aspectes físics i socials del planeta. A partir d’un desig concret, surten moltes idees, propostes de millora, pensaments, reflexions, valors i activitats per treballar i aconseguir el propòsit col·lectiu.

La importància dels desitjos és clau per la millora, ja que ens trobem en una societat que necessitat un canvi tant social com educatiu.

A nivell social, hem de treballar el respecte global cap al medi ambient, pensar en el futur, preservar la qualitat de vida, tenir en compte l’equitat i els principis de precaució i per últim pensar en les conseqüències que tenen els nostres actes dins del medi (pensament holístic). 

Per aconseguir-ho, cal un treball per part de l’escola. Cal començar a treballar a partir d’una acció transformadora, tant individual com comunitària i a partir de la promoció d’una nova ètica i nous estils de pensament. Des de l’escola s’han de donar eines per millorar. És important pensar com podem millorar les gestions i l’organització de l’escola per promoure la sostenibilitat, com cuidem l’entorn i com podem fer partícips a tots els membres de la comunitat.

Observem com ja moltes escoles estan involucrades en aquests temes i treballen amb diferents programes com Agenda 21, Programes d’Innovació col·lectiva, projectes comenius., etc.

És important agafar consciència i tenir a aquests programes com a reptes a seguir per una millora cap al benefici de tothom. 

Aquí teniu una mostra d’una escola que treballa a partir del programa AGENDA 21

23 de Setembre.

El model didàctic

A partir de les activitats analitzades sobre el treball del medi dins les aules d’educació infantil, observem com aquestes demanen en general una actitud passiva per part de l’alumnat. L’objectiu de l’infant és observar, i és el propi mestre qui encapçala el paper actiu davant l’acció i resolució de l’activitat.

Si fem un viatge per l’evolució de la ciència i els seus models didàctics veiem com aquesta als seus inicis tenia una visió dogmàtica, la ciència era veritat i era el professorat qui transmetia tota la informació, l’alumnat era considerat una tabula rassa davant els coneixements científics. Als anys 60, la ciència va encapçalar una visió racional, acompanyada del mètode experimental, és aquí on autors com Pestalozzi, Decroly i Montesori aporten les idees sobre l’ensenyament actiu (importància  de l’experimentació, la utilització dels sentits i l’observació). Des dels anys 80 i a partir del model constructivista i socio-constructivsta s’entén la ciència com a visió per interpretar el món. Vygostky, a l’igual que els altres autors anomenats anteriorment defensen dins del cap de la ciència el paper actiu de l’alumnat davant un model d’aprenentatge i interacció.

Per altre banda, si agafem el currículum observem com aquest ens explicita la intenció educativa com l’eix per aprendre a viure i a conviure, com l’eix que  reclama als infants un desenvolupament personal que promogui l’autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més confiats i responsables dels seus propis actes. També parla de importància de sentir-se actius i siguin capaços d’anar desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l’ús d’estratègies per fer una exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.

Tant les teories de l’educació com el currículum expliciten la importància del paper actiu de l’alumne. Així doncs, la meva pregunta és; què està passant dins les aules?

A partir d’aquesta pregunta podem partir de moltes reflexions que ens ajudaran a caminar cap a un camí de millora. Com a futurs docents hem de potenciar models didàctics d’interacció entre, la connexió emotiva i la interacció amb el medi. S’han de crear a més models didàctics que parteixin de l’aprenentatge significatiu ( tenint en compte així els coneixements previs i els objectius d’aprenentatge), que desenvolupin la capacitat d’intervenir al món, tot fent preguntes, motivant, incentivant la curiositat pel medi i a partir d’un treball d’observació i experimentació. Treballar les ciències comença per posar els infants en contacte amb l’entorn. Davant d’aquí nosaltres, futures docents, hem d’actuar com a guies, donant pas al descobriment i al gust per aprendre.

“La font del saber no està en la memòria sinó en el diàleg entre preguntes i respostes” (Plató)



16 de Setembre.

Recordant i projectant la nostra relació amb el medi...

Durant la primera classe magistral hem entrat en contacte amb l’assignatura de ciències experimentals a partir del propi record. Hem compartir les experiències personals com a alumnes per tal de construir de manera conjunta, la projecció ideal del treball que ens agradaria fer al voltant del medi a l’educació infantil.

A partir de les pròpies vivències ens hem pogut imaginar com a futures docents dins les aules. Per petits grups de treball hem escrit en diferents cartellets 5 paraules claus sobre com treballaríem amb els infants. Seguidament, les hem classificat en diferents murals segons maneres de sentir, de pensar, de col·laborar, d’actuar i fer i de comunicar. A partir d’aquí han diferents àmbits ideals i fonamentals per treballar amb els infants.

Connectar amb les pròpies vivències i compartir experiències amb la resta del grup classe, m’ha fet adonar-me de les grans potencialitats que té fer un bon treball del medi amb els infants.  Les metodologies que utilitzem amb els nostres alumnes seran claus per un bon aprenentatge significatiu.